David Garcia Prats - La batuda de les roques

M'encanten les novel·les que et transporten a un altre temps sense que te n'adonis. Però encara m'agraden més les que t'introdueixen dins de la història com un espectador, com un testimoni directe de les vides dels seus protagonistes. Això passa amb la primera novel·la del David Garcia Prats, La batuda de les roques, un univers coral on vius de primera mà les pors i les esperances dels seus protagonistes. 

En un temps no tan llunyà com sembla, en David ens mostra les contradiccions de l'ànima humana a través d'uns esdeveniments que comportaran canvis inevitables. Uns canvis que trauran a la llum fets, secrets, històries amagades per les circumstàncies, que s'aniran revelant a mesura que anem descobrint la veritable essència de cada personatge. Un fet comú a tot un poble, la imminent inundació de les seves cases per la construcció del pantà d'Escales, que cadascú viurà segons les condicions que l'envolten: des que els que intenten treure'n profit de la situació fins als que no els queda més remei que adaptar-s'hi i mirar de tirar endavant.

No vull desvelar res de la trama, perquè val molt la pena descobrir-la a mesura que es llegeix. Només dir-vos que, tot i ser una novel·la de caire històric i amb un rerefons de gènere negre, en David aconsegueix que el seu simbolisme traspuï màgia (us animo a descobrir l'element simbòlic principal), i, a més, t'atrapa amb els fonaments (in crescendo) de la naturalesa humana de cadascun dels seus personatges, tots molt ben definits, molt ben construïts; on convius i vius i sents tots els seus monstres interiors, totes les seves pors, però també les seves esperances, els seus desitjos i la seva acceptació.

La novel·la del David és esplendorosa, un homenatge a la vida. Perquè a pesar de tots els entrebancs que sembla que hi hagi al davant, la vida es fa camí, sempre es fa camí; com l'aigua, com el riu.

Gràcies, David, per la confiança; tot un honor haver estat de les primeres a gaudir de la teva història.

 

Eva Ramírez - Te escucho en verso

Permitidme que comience con un tópico. Se dice que cuando el alumno está preparado, aparece el maestro. Lo que no se escucha tanto es que ese hecho es recíproco. En el transcurso de nuestras vidas vamos haciendo de alumnos y maestros según a quien nos encontremos en el camino, incluso podemos ser maestros y alumnos de una misma persona; de hecho, diría que siempre es así.

 

Tuve la suerte de encontrarme con Eva en el camino. No preguntéis quien hace de quien. Qué más da. Nos descubrimos, nos enseñamos, nos aprendimos.

 

Os invito a que la descubráis vosotros. No os dejará indiferentes. La poesía de Eva es un reto; sí, un reto a la consciencia. Cada poema te llevará más allá de las palabras, te sacudirá las creencias y querrás volverlo a leer para cerciorarte de que sí, de que habla de ti.

 

Y al final descubrirás que se ha encendido una luz que ilumina un camino que aún no habías visto, pero que siempre ha estado ahí. Y querrás seguir explorándolo, y dejarás el libro en la cabecera porque, de vez en cuando, necesitarás reencontrar ese rumbo. Te escucho en verso te llevará a conocer el mejor maestro que puedas encontrar en el camino: tú mismo.

AMISTAD / AMISTAT

Me llegó un regalo que no se podía envolver. Me llegó un regalo intangible e inabarcable. Me llegó un regalo que no se puede explicar con palabras. Me llegó un regalo para sentirlo y para vivirlo.

 

Una muestra de amor inigualable, una mezcla de amores dispares que se reunieron una noche de verano; cerca del mar, del agua, de la vida.

 

Pocas se conocían entre sí, pero allí estaban. Todas eternas para mí, todas inigualables, excepcionales, incondicionales.

 

Y solo me sale una palabra: ¡GRACIAS! Gracias por formar parte de mi vida; soy lo que soy porque formáis parte de ella. Gracias por tantas enseñanzas, risas, locuras, confidencias, lloros, alegrías… Gracias por compartir, gracias por vuestra amistad, gracias por vuestro amor.

 

Una sorpresa inolvidable.

Os amo.

 

 

 

Em va arribar un regal que no es podia embolicar. Em va arribar un regal intangible i inabastable. Em va arribar un regal que no es pot explicar amb paraules. Em va arribar un regal per sentir-ho i per viure-ho.

 

Una mostra d'amor inigualable, una barreja d'amors dispars que es van reunir una nit d'estiu; prop del mar, de l'aigua, de la vida.

 

Poques es coneixien entre elles, però allà estaven. Totes eternes per a mi, totes inigualables, excepcionals, incondicionals.

 

I solament em surt una paraula: GRÀCIES! Gràcies per formar part de la meva vida; sóc el que sóc perquè en formeu part. Gràcies per tants aprenentatges, riures, bogeries, confidències, plors, alegries… Gràcies per compartir, gràcies per la vostra amistat, gràcies pel vostre amor.

 

Una sorpresa inoblidable.

Us estimo.