diumenge, 24 d’abril del 2005

UN CRIT AL PODER HUMÀ

Difícil és de trobar en un món mogut
per les cordes de la irracionalitat
una ambició innata tan simple i pura
com és el secret de la felicitat.

S’ emmascara d’inconscient escepticisme
dintre l’ànima de tot ésser humà,
però no se sap veure la senzillesa
inherent del mer sentiment d’estimar.

Maleint sempre el món sobre el qual vivim
desviem els ulls de la realitat:
sense tocar fam, penúries ni violència
no trobarem mai l’esperit d’ajudar.

Emboirats entre conflagracions supèrflues,
besllumats per punts de solidaritat,
no sentim que dintre la fosca cuirassa
d’éssers anàlegs ens trobem envoltats.

Serem capaços de respectar la vida
de tots els que vivim en aquesta llar
i, sense discriminar, poder concebre
que tenim una llavor connatural?

Deixarem de ser simples espectadors
d’atroces pel·lícules de societats
o podrem impedir que l’espècie humana
creï el seu propi Diluvi Universal?

Aconseguirem estatuir un conveni
que abraci cascun dels estadants mortals
per què tots paguéssim el mateix preu per
habitar la Terra que se’ns  ha llogat?

Deixarem que s’enfonsin les esperances
de la gent que lluita per tirar endavant,
o posarem cada dia un gra de sorra
per privar el poeta del seu ideal?

Vivim escudats per les parets d’un núvol
engolit per finestres del caos mundial
i no volem obrir la porta a la por
per evitar pensar què podria passar.

Tant de bo les branques de la nostra sang
puguin parar-se a contemplar el seu voltant
sense preocupar-se que els seus descendents
visquin dintre un món regnat per l’ansietat.

Si l’inevitable destí de la vida,
estació de pas de tot ésser humà,
és acabar consumint-nos amb la Terra
i, només de vegades, ser recordats.

Procurem que aquest intangible record
pels qui quedin vivint en aquesta llar
mostri de nosaltres el millor possible
sent, amb honor, un exemple a continuar.


                                                                 

1r Premi en la categoria C
del VIII Concurs de Poesia de Cirera
2005