Sempre has estat
una somiadora. T’encanta imaginar projectes, construir castells a l’aire; però
no saps, o no vols, esbrinar quines són les passes que has de fer per fer-los
realitat. Tens por al fracàs? No, tens por a que tirin endavant i no poder
parar, tens por a una responsabilitat encara desconeguda. Perquè t’entusiasmes
i t’és fàcil començar, però et falta constància. Si les coses no et surten
ràpid, les deixes i allà queden, abandonades. No cal buscar molt lluny per
trobar un exemple: tens desenes d’històries començades i molt poques acabades.
Això sí, totes ben organitzades cronològicament en carpetes i subcarpetes al
teu ordinador. Ets una maniàtica de l’ordre alfabètic i cronològic. Per sort,
t’estàs adonant que no cal fer-ho tot de cop; a poc a poc, també s’acompleixen
els objectius. Ets sents en un moment de canvi i t’agrada. Voldries ser més
humil, però has d’aprendre a controlar aquest puntet d’arrogància que et surt
quan et creus segura d’alguna cosa. Encara que, amb els temps que corren, fins
i tot tu valores les situacions des d’un altre punt de vista. T’agradaven les
comoditats i el luxe, però has après que la comoditat no té res a veure amb la
mandra que professaves, sinó amb el benestar amb tu mateixa i amb la vida que
portes, i que el luxe és un sac sense fons que només alguns tenen i que mai
aconsegueixen omplir. T’has tornat pragmàtica, potser massa. Ara vols desfer-te
de totes les coses que consideres que omplen casa teva inútilment. De cop i
volta tens un excés de gots, tasses, copes, figures... sobretot figures, les
odies, no els trobes cap més
funcionalitat que la d’acumular pols a sobre i, com detestes netejar, et
ve més de gust llençar-les que rentar-les. L’únic que no et sobra són els
llibres, en tens per tot arreu; però com que «t’has tornat pragmàtica», vas
aconseguir que la teva mare et regalés un e-book
pel teu aniversari, pensant que així estalviaries espai. I, qui sap, potser
algun dia l’estrenaràs. De moment, els llibres van guanyant terreny a les
figures inútils.
