Passa i ens
canvia la vida. La història, inamovible i superada, fa un gir. Però passa,
passa i no ho saps explicar, passa i somrius, passa... i vius.
Com cada any, sonaran les matinades,
però aquest any despertaran algú més. Entre els petards i les gralles, per a
ella s’alçarà un altre so. Per un moment, els sentiments que formen part de la
història pròpia es barrejaran amb uns de nous acabats de descobrir.
Continueu santeros! Feu gatzara, provoqueu explosions; que ara per a ella només hi ha un so: per a la mare nova les matinades es convertiran en un plor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada