A
vegades, el somriure escapa sense que res el vingui a cridar i l’ànima se sent
lliure de tota responsabilitat, els ulls miren diferent el que ahir veien
igual. Per un moment, sentim que el més gran dels riscos en realitat no importa
tant, i que la felicitat que tant busquem la portem a dins i l’hem d’aprendre a
deslligar. Si en aquests moments girem cap a un mirall, no seria pas
d’estranyar que, en comptes de la nostra presència, veiéssim reflectit un
infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada