La biblioteca de la mare és un
passadís estret, d’uns dos metres de llarg, que connecta el dormitori amb un
despatx minúscul, que ella es va inventar cobrint de cortines el balcó emmarcat
amb finestres d’alumini. Fins avui no havia aconseguit endinsar-me en aquests
dos metres revestits de llibres fins al sostre. La classificació de la mare no
es basava en autors, ni en títols, ni en idiomes; els ordenava segons el nivell
de satisfacció que li produïen. Amb la punta dels dits acaricio els que estan a
la lleixa dels preferits. N’agafo un, és el tercer —dins de cada
prestatge continua amb el seu ordre particular, d’esquerra a dreta. Es nota que
és un dels que més li agradaven, perquè està molt rebregat de rellegir-lo. Hi
ha moltes pàgines amb les puntes inferiors plegades, era la seva manera de
marcar els paràgrafs que volia recordar, mai no subratllava. Al final hi ha un
punt de llibre: és un pal de gelat amb una rosa de cartolina enganxada a la
punta. «Sant Jordi 1981», hi posa. Encara puc sentir l’olor de les ceres de
color i de la cola blanca que impregnava l’aula del parvulari. Al llibre del
costat en trobo un altre, «Sant Jordi 1982», aquest és un drac que treu foc de
paper pinotxo; en trobo més: una espasa, Sant Jordi i la princesa, les quatre
barres, un castell..., n’hi ha deu, tants com els anys que vaig passar a
l’escola.
.jpg) |
| Il·lustració d'Artur Palomer |
Quan acabo, al prestatge queden dos llibres, els dos
primers, els que més agradaven a la mare. Somric quan observo quins són: un és
el DIEC i l’altre és el diccionari de sinònims. Quan els agafo, un llibre prim
es tomba. Devia ser molt especial per a ella, ja que estava col·locat en la
primera posició. El prenc; quan m’adono del que és no puc evitar que se
m’entelin els ulls. És una enquadernació senzilla, de deu pàgines, cadascuna amb
un conte diferent. Jo en sóc l’autora. Encara puc veure la mare, sota el sol
d’abril, inclinada damunt d’una cartolina, transcrivint amb un somriure
d’orgull, any rere any, els contes que jo m’inventava perquè formessin part del
llibre gegant de contes de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada